Per acabar

Des de l’inici del nostre blog fins ara, hem intentat donar resposta a diverses preguntes relacionades amb el nostre tema, el de la superació. A partir de vídeos, frases, cançons i altres recursos, hem anat construint els nostres propis conceptes, les nostres pròpies reflexions. En aquesta darrera entrada, volem fer-ne un breu recull de tot plegat, sintetitzant-ho en un powerpoint.

Superació

View more presentations from superacio

Desitgem que aquest petit espai virtual us hagi ajudat a reflexionar i crear les vostres pròpies opinions envers totes les qüestions que hem anat tractant, de la mateixa manera que a nosaltres ens han estat de gran ajuda tots els recursos esmentats anteriorment.

La creació d’aquest blog ens ha estat de gran utilitat per poder comprendre millor tot aquest món de les xarxes socials i del web 2.0. Hem tingut l’oportunitat d’ampliar el nostre ventall de recursos i d’eines informàtiques, al mateix temps que, com ja hem dit, hem anat elaborant els nostres conceptes i opinions envers un tema interessant per a nosaltres.

Moltes gràcies a tots els que heu dedicat part del vostre temps a llegir alguna de les nostres entrades i gràcies a les noves tecnologies per blindar-nos l’oportunitat d’expressar-nos lliurement, compartir els nostres interessos i interactuar amb altres persones.

Ara, només ens queda acomiadar-nos, no amb un adéu sinó, mes aviat amb un fins a la vista!, ja que, segurament, molts de nosaltres continuarem comunicats, d’una manera o d’una altra, a través d’aquesta gran xarxa de comunicació massiva, Internet i els seus webs 2.0.

Fins aviat! I.. recordeu que TOTS podem superar-nos!

Yes we can!

Un petit conte

Enllaçant amb una de les entrades  anteriors, en la qual vam mostrar dues cançons que tractaven el tema de la superació, volem compartir amb tots vosaltres un petit conte de l’argentí Jorge Bucay, molt relacionat amb la temàtica del nostre blog.

“Obstáculos” és el mot que dóna nom a aquest breu conte, que amaga una gran reflexió de l’escriptor argentí. Aquest està ple de metàfores, és una gran al·legoria de la vida:

L’autor va caminant per un camí, la vida. Pel camí, es troba arbres, ocells, pedres.. De sobte, es fixa que a l’horitzó hi ha una ciutat, un lloc al qual vol arribar perquè allà es troba el que vol aconseguir. La ciutat és l’objectiu al qual vol arribar. Traslladant-ho a la nostra vida, podríem dir que tot allò que ens proposem és la ciutat que vol assolir l’autor.

Un cop té clar quin és el seu objectiu, centra totes les seves forces en arribar-hi. Pel camí però, no són tot flors i violes: ha de pujar grans pendents, saltar tanques, construir ponts per poder passar abismes, trepar murs... No és gens fàcil arribar a la ciutat desitjada. Els “Obstacles” sovint topen amb ell. Moltes vegades sent por, dubta i desconfia de les seves capacitats però, fent un gran esforç, amb força i voluntat, aconsegueix deixar enrere tots els impediments.

El final d’aquest relat no deixa indiferent a ningú. Quan l’autor pregunta a un nen el motiu pel qual hi ha d’haver tants obstacles en el seu camí, aquest respon:

Los obstáculos no estaban antes de que tú llegaras… Los obstáculos los trajiste tú.

Així doncs, el que ens vol dir Jorge Bucay és que els obstacles, les dificultats, que ens anem trobant al llarg del nostre camí, de la nostra vida, a l’hora d’assolir una ciutat, un objectiu, un propòsit, no són més que invencions nostres. Veiem tot allò que s’interposa entre nosaltres i els nostres objectius com un obstacle per arribar-hi. No obstant, no ens adonem que, des del mateix moment en què ens proposem superar-los, deixen de ser obstacles per convertir-se en una oportunitat per mostrar les nostres capacitats i el nostre esperit de superació.

Límits a la superació?

Hauríem de posar límits a la superació? Quins límits? Per què?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem quan tractem el tema de la superació.

Moltes vegades pensem que la superació només pot ser en aspectes positius, però també ens podem superar en aspectes negatius, com ja hem dit en alguna de les publicacions anteiors. Per això, hem de tenir en compte els aspectes en què ens volem superar i fins on volem arribar, perquè és pot arribar a convertir en una obsessió que fins i tot, pot arribar a perjudicar a aquells que estan al nostre voltant.

Per tant, quan estem pensant en superar-nos hem d'entender bé què és la superació, si és bona o dolenta, i fins a quin punt ho és, ser conscients d'allò que volem aconseguir i, sobretot, si veiem que ens marxa de les mans, posar-hi límits.

Font: http://vi.sualize.us/view/cf76ec33231ada9bddfe0772d86cc8e5/

Resumint una mica, podríem dir que cadascú ha d'entendre que a vegades quan ens capfiquem molt en alguna cosa podem arribar a perjudicar aquells que estan al nostre voltant i que, per tant, hem de prendre mesures per pròpia voluntat i establir uns límits. Per exemple: fins aquí he arribat, això ja no pot seguir així, he de parar-ho, posar límits sigui com sigui (quan un nedador vol aconseguir una medalla ha d'entrenar molt, però arribarà un punt que ja no podrà més i s'haurà de plantejar proposar-se una altra alternativa, com reduir hores d'entrenament).