Enllaçant amb una de les entrades anteriors, en la qual vam mostrar dues cançons que tractaven el tema de la superació, volem compartir amb tots vosaltres un petit conte de l’argentí Jorge Bucay, molt relacionat amb la temàtica del nostre blog.
“Obstáculos” és el mot que dóna nom a aquest breu conte, que amaga una gran reflexió de l’escriptor argentí. Aquest està ple de metàfores, és una gran al·legoria de la vida:
L’autor va caminant per un camí, la vida. Pel camí, es troba arbres, ocells, pedres.. De sobte, es fixa que a l’horitzó hi ha una ciutat, un lloc al qual vol arribar perquè allà es troba el que vol aconseguir. La ciutat és l’objectiu al qual vol arribar. Traslladant-ho a la nostra vida, podríem dir que tot allò que ens proposem és la ciutat que vol assolir l’autor.
Un cop té clar quin és el seu objectiu, centra totes les seves forces en arribar-hi. Pel camí però, no són tot flors i violes: ha de pujar grans pendents, saltar tanques, construir ponts per poder passar abismes, trepar murs... No és gens fàcil arribar a la ciutat desitjada. Els “Obstacles” sovint topen amb ell. Moltes vegades sent por, dubta i desconfia de les seves capacitats però, fent un gran esforç, amb força i voluntat, aconsegueix deixar enrere tots els impediments.
El final d’aquest relat no deixa indiferent a ningú. Quan l’autor pregunta a un nen el motiu pel qual hi ha d’haver tants obstacles en el seu camí, aquest respon:
Los obstáculos no estaban antes de que tú llegaras… Los obstáculos los trajiste tú.
Així doncs, el que ens vol dir Jorge Bucay és que els obstacles, les dificultats, que ens anem trobant al llarg del nostre camí, de la nostra vida, a l’hora d’assolir una ciutat, un objectiu, un propòsit, no són més que invencions nostres. Veiem tot allò que s’interposa entre nosaltres i els nostres objectius com un obstacle per arribar-hi. No obstant, no ens adonem que, des del mateix moment en què ens proposem superar-los, deixen de ser obstacles per convertir-se en una oportunitat per mostrar les nostres capacitats i el nostre esperit de superació.
Mai ho havia pensat això de que els obstacles no els tens fins que no et proposes algo... i és veritat! Sempre que trobes entrebancs és perquè allò que vols aconseguir no és fàcil i t'has de SUPERAR per aconseguir-ho.
ResponEliminaAh i per cert, el conte és molt maco i et fa pensar molt sobretot la part en què parla amb el nen :)
La por, és la que ens impedeix, sovint, aconseguir un objectiu, superar un obstacle i és allò que em d’evitar.
ResponEliminaNosaltres creiem que quan ens proposem una cosa és perquè la podem aconseguir i realitzar per tant qualsevol obstacle no té perquè impedir-nos arribar-hi.
La SUPERACIÓ és una gran habilitat, aprofitem-la!
Gran conte per fer-nos pensar i reflexionar.
Per cert sigueu curiosos per descobrir nous reptes! :)
Yes, we can all if we want.
ResponEliminaGran dita.